Que cada dia es requereixen “supercomputadors” més potents per executar aplicacions d’intel.ligència artificial (IA) és sabut per a qualsevol que hagi llegit sobre com s’entrenen els models d’IA actuals. Ara bé, havíeu sentit a parlar del terme de “supercomputador a escala planetària”? Doncs això és del què proposa un recent article de Microsoft en el que ens presenta les característiques de la pila de programari de sistema, que rep el nom de ‘Singularity’, que han creat per poder entrenar models d’IA en la seva xarxa de centres de computació que tenen arreu del món. Simplificant una mica, podríem dir que aquesta pila de programari de sistema Singularity, ofereix al programador una visió d’aquest conjunt de recursos de computació escampats pel món, com si fos un únic supercomputador (que disposa dels recursos de la suma de tots). Per aconseguir-ho, entre moltes altres coses, destacar les prestacions que ofereix Singularity per gestionar i coordinar l’eficient execució de les tasques de manera distribuïda. Una mica amb més detall tècnic, podríem dir que això ho aconsegueix amb l’implementació de mecanismes que permeten interrompre temporalment una tasca en execució en un node amb la intenció de reprendre-la en un moment posterior en un altre node, adaptant la tasca als recursos disponibles en aquest nou node, tot mantenint la correctesa de l’execució de l’algoritme. I tot això transparentment al programador, és a dir que el programador no ha de realitzar cap canvi en el seu codi ni ha d’usar cap llibreria de programació addicional. El fet de considerar la necessitat de crear eines que permetin unir la potència de càlcul escampada pel món, ens dona una indicació dels requeriments de computació per entrenar els nous models que poden estar preparant aquests tipus d’empresa. És a dir, fins i tot els supercomputadors han quedat petits per als reptes que presenten els nous models d’Intel.ligència Artificial!
