Pedals del Pedraforca

Si estàs llegint aquesta ressenya és que saps que malgrat terrenal, una bona sortida en bici quelcom té de celestial en aquesta migrada vida. Jo fa uns dies em trobava esgotat i necessitava una última empenta per acabar les àrdues tasques pendents de finalitzar abans de l’estiu. I vaig decidir regenerar-me amb la “Pedals del Pedraforca” de la que m’havien parlat.

Es tracta de ciclar durant dos dies 100 Km amb 3500 metres d’ascensió acumulada que es desenvolupa en tot moment per paratges naturals de primer nivell: la Serra del Verd, el Port del Comte, la cara sud del Cadí… i, per descomptat , el Pedraforca sempre al fons, una muntanya màgica que durant aquesta ruta s’albira des de diferents angles. Per veure el recorregut sobre mapa clica aquí.

Simplement cal trucar a Pedals del Pedraforca (demana per la Marta) i ells et fan les reserves als allotjaments, et faciliten un track i et traslladen una maleta entre allotjaments on pernoctes. Tu només has de pensar en disfrutar del meravellós medi natural que tenim a tocar de casa (quin País més fantàstic que tenim).  La ruta és molt pistera en comparació al que fem pel Maresme, però l’entorn el fa una experiència única i algun dia abans d’anar al cel s’ha de fer. Creu-me!

Recomano anar-hi la tarda abans per allotjar-se a l’hostal Can Franciscó de Gósol, a la comarca del Berguedà. D’aquesta manera es pot sortir ben aviat per aprofitar la fresca. Un hostal amb un tracte fantàstic, i  que t’ofereixen un fabulós àpat per agafar forces per a l’endemà.

Primer dia:

El primer dia es comença a Gósol i es va tot xino-xano direcció cap a Torrentsenta per fer el Coll de Gósol. Res costós, serveix per escalfar!. A partir d’aquí la ruta gira cap a l’oest. A l’esquerra vistes fantàstiques de la Serra d’Ensija mentre es va pedalant per pistes entremig de camps amb molt de bestiar. Acabades les vistes, entrem en una zona més arbrada i s’ha d’apretar una miqueta més per pujar a les Collades.

Un cop a dalt del coll, creuem a la comarca del Solsonès. Ja sobre la vall del riu Cardener ens queda pel davant un descens molt pronunciat. Cal anar-se parant per refredar els frens, i per gaudir de les vistes fantàstiques amb el majestuós Port del Compte al davant. A més cal descobrir visualment racons de la mateixa Serra del Verd, a banda de la capella de la Mare de Déu del Roser o l’església del nucli de la Pedra.

Arribats al riu Cardener, el creuem i cal remuntar per una pista paral.lela al llit del riu fins arribar al nucli de la Coma on es pot fer un petit recés per recuperar forces. Jo vaig anar a Cal Nin que de passada us segellaran el llibre de ruta. Arribats aquí, recomano fer una sortida de track i visitar les fonts del Cardener on una remullada és d’agrair!

Ens queda l’ascensió fins arribar al Port del Compte. Sobretot porteu els bidons plens d’aigua. És una llarga pista amb unes vistes fantàstiques a l’embassament de la Llosa del Cavall. El tram final cal arrossegar durant uns 40 minuts la bicicleta per un estret pedregar en forma de corriol que ens porta ja al Port del Compte on ens trobarem la nostra maleta a l’hotel Avet i on ens tractaran a cos de rei.

 

Segon dia:

El segon dia per mi va ser encara més màgic que el primer. Suggereixo aixecar-nos ben aviat (pactar amb la mestressa de l’hotel com fer-vos vosaltres mateixos el cafè de matinada) per aprofitar la fresca abans no surti el sol, ja que la ruta comença remuntant pel mig de l’estació d’esquí per arribar al pas de l’Estivella, el punt més alt de la ruta amb 2191 metres d’alçada.

A continuació hi ha un tram planer on la vegetació et recorda que estàs a molta alçada. Amb les olors i colors del Pirineu, i amb isards que t’acompanyen. S’ha de fer poc a poc, sense presses, fins i tot a peu a estones, per gaudir d’una sensació de plenitud. És un entorn màgic, de debó!

A partir d’aquí creuem a la comarca de l’Alt Urgell i el recorregut segueix en direcció nord cap al refugi de l’Arp per disfrutar d’unes vistes espectaculars de la vall de la Vansa.  Des del refugi de la Vansa el track segueix cap a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent  i fem un pronunciat descens fins el coll de Port per la carretera asfaltada de l’estació d’esquí. Un cop al coll, s’agafa a l’esquerra un preciós corriol molt llarg i tècnic que ens porta directament al poble de Tuixent. És excel.lent aquest tram de descens!

A Tuixent convé tornar a omplir els bidons d’aigua a la font per emprendre la ruta cap a Fornols per una llarga pista molt assolellada. A Fornols podem tornar a omplir els bidons d’aigua abans de fer un nou canvi de direcció, cap a l’est, per avançar per una pista seguint el Torrent de Ribanegre que es farà llarga, però per sort obaga en molts trams, que transcorre pel peu de la majestuosa serra del Cadí.

Però com tots sabem, tot esforç té recompensa. Aquesta pista que va guanyant alçada poc a poc, culmina al Coll de Jovell. Què és el Coll de Jovell? per mi, el segon punt màgic del recorregut. Un punt que de sobte et trobes que l’aire és fresc i se’t presenta el majestuós Pedraforca al davant. Indescriptible!, hi heu d’anar per entendre-ho.

Després d’una estona gaudint del paisatge, toca baixar per pista fins a Josa del Cadí (foto següent) abans de tornar a fer la darrera remuntada per arribar al coll de Josa, on tornem a entrar a la comarca del Berguedà. Paga la pena parar-se per admirar les vistes des del mirador.

Ara ja només queda el descens fins a Gósol per recollir el Maillot de  “finisher” de la Pedals del Pedraforca i una darrera dutxa a l’hostal Cal Franciscó on et tornaran la maleta.  Un 10 a l’organització! Tot està molt ben preparat i en els dos hotels et sents molt ben rebut! Gràcies per l’experiència a tots!

IMPORTANT LLEGIR SI EL LECTOR O LECTORA ES PLANTEJA FER LA RUTA:

(1) És molt recomanable no fer la ruta sol o sola davant el risc de qualsevol incidència sobrevinguda, donat que en tot el recorregut de dos dies no es va creuar cap altre ciclista ni excursionista i quasi la totalitat del recorregut es per zones no poblades.

(2) Cal ser conscient que la ruta és exigent i és requisit estar en forma per aventurar-se a fer-la en dos dies. Jo ho estic prou perquè tinc la sort de sortir en bicicleta cada setmana amb la colla i per tal de seguir-los em fan treure el fetge per la boca.

(3) Aquesta es una ressenya només per fer-lis dentetes als estimats companys de la colla de bici. A qui els hi dec part d’aquesta sortida feta els dies 22 i 23 de juliol del 2019. És estrictament necessari que si el lector o lectora vol fer aquesta ruta segueixi escrupulosament les indicacions que es donen des de l’organització a https://www.pedalsdelpedraforca.com.